Sagitari A*: el forat negre del nostre centre galàctic
Quan pensem en forats negres, sovint els imaginem com monstres llunyans, amagats en galàxies remotes. Però resulta que n’hi ha un de molt especial i proper: el que es troba al centre de la Via Làctia. Rep el nom de Sagitari A* (pronunciat “A estrella”), i és, podríem dir, el cor fosc de la nostra galàxia.
Quan i com es va descobrir?
El camí cap a Sagitari A* va començar als anys 1930, quan els astrònoms van detectar una intensa emissió de ràdio que semblava venir de la constel·lació de Sagitari, just on s’orienta el centre de la Via Làctia. Però no va ser fins al 1974 que Bruce Balick i Robert Brown van identificar una font de ràdio molt compacta i extraordinàriament brillant. Van batejar-la amb el nom actual, Sagitari A*.
Al principi només era una sospita: una font estranya i petita al centre de la galàxia. Però a mesura que la tecnologia millorava, els astrònoms van anar acumulant proves. Als anys 1990, dos equips independents liderats per Andrea Ghez (UCLA) i Reinhard Genzel (Institut Max Planck) van observar durant dècades el moviment de les estrelles que orbiten aquella regió.
I el resultat va ser contundent: les estrelles giraven a velocitats increïbles al voltant d’un objecte invisible i molt massiu. L’única explicació possible era un forat negre supermassiu d’uns quatre milions de masses solars. Aquesta recerca va valdre el Premi Nobel de Física 2020 a Ghez i Genzel.
Què en sabem avui?
El 12 de maig de 2022, el projecte Event Horizon Telescope (EHT) va publicar la primera imatge directa de Sagitari A*. No és una fotografia en el sentit clàssic, sinó una reconstrucció obtinguda amb una xarxa de radiotelescopis repartits per tot el planeta. El que es veu és un anell de llum deformada per la gravetat que envolta una regió fosca: la “ombra” del forat negre.
A diferència del forat negre de la galàxia M87 (que el mateix projecte ja havia retratat el 2019), Sagitari A* és molt més petit i la seva activitat és més caòtica. Per això va ser tan difícil obtenir-ne una imatge clara. Tot i així, el resultat confirma amb força precisió el que les teories predeien: al centre de la nostra galàxia hi ha realment un forat negre.
Per què és important?
Conèixer Sagitari A* ens ajuda a entendre la relació entre els forats negres i les galàxies. No és un detall anecdòtic: avui sabem que gairebé totes les galàxies grans amaguen un forat negre supermassiu al seu nucli. Sembla que galàxies i forats negres han crescut junts, alimentant-se mútuament en un equilibri còsmic.
A més, estudiar el moviment de les estrelles al voltant de Sagitari A* és una manera única de posar a prova la relativitat general d’Einstein en condicions extremes. I, fins ara, la teoria aguanta sorprenentment bé.
Un cor invisible
Quan mirem el cel de nit, el centre de la galàxia queda ocult darrere de núvols de gas i pols. Però allà, a 26.000 anys llum de nosaltres, hi ha un cor que batega en silenci: un forat negre supermassiu que manté unides les òrbites de milers de milions d’estrelles, inclosa la nostra.
Sagitari A* no és només un objecte astronòmic. És el recordatori que fins i tot enmig de la foscor hi ha estructures que donen sentit i ordre al caos còsmic.
