K2-18 b, un exoplaneta habitable?

• K2-18 és una estrella nana vermella (tipus espectral M) situada a uns ~38 parsecs (uns 124 anys llum) de la Terra, en la constel·lació de Leo.

• El planeta K2-18 b va ser descobert el 2015, mitjançant el mètode de trànsit (mesurant com l’estrella s’atenua quan el planeta passa davant) pel telescopi Kepler / missió K2.

Atmosfera i condicions

Aquestes són les troballes i hipòtesis sobre l’atmosfera i si és habitable:

1. Presència de vapor d’aigua
   Des de les observacions inicials (amb Hubble i altres) es va detectar vapor d’aigua en l’atmosfera, el que va generar molt interès perquè no és un planeta extremadament calent (no un hot-Jupiter). 

2. Molècules de carboni detectades
   Amb el James Webb Space Telescope (JWST) s’han detectat metà, diòxid de carboni (CO₂) en proporcions no petites. Aquesta detecció reforça la idea que l’atmosfera és rica i complexa. 

3. Hipòtesi de mons “Hycean”
   Es parla de la possibilitat que K2-18b sigui un món “Hycean”: un planeta amb un oceà d’aigua líquida recobert per una atmosfera rica en hidrogen, possiblement amb condicions d’habitabilitat si les temperatures i pressions són adequades. 

4. Molècules indicatives de vida (hipòtiques)
   Un dels últims anuncis (2025) és la detecció possible de dimetil-sulfur (DMS) i dimetil-disulfur (DMDS) en l’atmosfera. A la Terra, aquestes molècules sovint se relacionen amb l’activitat biològica (fins i tot de microorganismes marins). Però això no és una prova de vida: hi ha moltes preguntes sobre si aquestes molècules podrien aparèixer per processos abiòtics, o si realment s’ha detectat amb la confiança suficient. 

5. Temperatura i energia estel·lar
   Rep una insolació (llum i radiació de l’estrella) que és comparable a la de la Terra en alguns models, tot i que l’estrella és molt més freda que el Sol. Això vol dir que si l’atmosfera i l’albedo (reflectivitat) són favorables, la temperatura podria permetre presència d’aigua líquida en certes condicions. 

Darrers avenços i notícies (fins 2025)

Aquí estan els més recents i rellevants escrits:

• L’estudi de juliol de 2025 titulat “Nearby super-Earth K2-18 b may be a water-rich ocean planet” suggereix que hi ha més evidències que aquest planeta podria tenir oceà d’aigua i que això eleva les seves possibilitats d’habitabilitat.

• En 2023, el JWST va confirmar la presència de metà i diòxid de carboni. 

• En 2025, la detecció de DMS/DMDS s’ha reportat amb una significança estadística de ~3 sigma. Això vol dir que hi ha possibilitat d’error, però és prou interessant perquè molts científics el vegin com la troballa més prometedora fins ara per a possibles indicis de biologia extraterrestre. 

Incògnites i reptes

Malgrat tot això, queden moltes qüestions sense resoldre:

• Atmosfera densa: No s’aclareix si l’atmosfera és tan densa que impedeixi veure el que hi ha més enllà (per exemple, si hi ha superfície sòlida o oceà, o si només és una capa gasosa molt gruixuda).

• Origen de les molècules: Moltes de les molècules que es detecten podrien venir de processos no biològics (fotolítics, volcànics, interacció amb radiació estel·lar, etc.), també la possiblitat de contaminació per estrelles…

• Dades mòbils / senyal feble: Detectar senyals en atmosfers planetàries tan distants és molt difícil. Els instruments acumulen soroll, l’estrella pot tenir activitat (flammes, taques) que confonguin les mesures, etc.

• Temperatures a nivell d’oceà / superfície: Si hi ha oceà, no se sap si la seva temperatura i pressió serien compatibles amb life com la coneixem. També si l’interior del planeta està massa calorós, o si hi ha efecte hivernacle massa intens.

• Superfície real: No està clar si hi ha una superfície sòlida habitable o si tot el planeta està envoltat de gas / grans capes de líquid + pressió que farien difícil la vida terrestre.

Conclusions provisionales

• K2-18b és sens dubte un dels exoplanetes més promissor per estudiar l’habitabilitat fora del nostre sistema solar.

• És més petit que Neptú en radi, però molt més gran que la Terra, amb una atmosfera rica en gasos detectables, i rep suficient energia de la seva estrella per tenir condicions que podrien permetre aigua líquida en certes condicions.

• L’anunci de possibles biomarcadors (DMS/DMDS) és molt interessant, però cal anar amb cura: no és una prova definitiva de vida.

• Els propers passos seran fer observacions més detallades, amb major resolució i múltiples instruments, per confirmar o refutar les hipòtesis, augmentar la confiança estadística, i descartar explicacions no biològiques.