Vivim dins d’un forat negre?

Entre les moltes teories sobre l’origen i la naturalesa de l’univers, n’hi ha una que sorprèn i fins i tot incomoda: la idea que tot el nostre cosmos podria estar dins d’un forat negre gegant. Pot sonar com a ciència-ficció, però alguns físics ho han plantejat seriosament com a hipòtesi.

Un forat negre és una regió de l’espai on la gravetat és tan extrema que res no en pot escapar, ni tan sols la llum. En el seu interior hi ha una singularitat, un punt de densitat infinita segons la relativitat d’Einstein. Però aquí neix la paradoxa: què passa realment dins d’un forat negre? Les nostres lleis físiques, tal com les coneixem, deixen de funcionar.

Alguns científics han especulat que l’interior d’un forat negre podria donar lloc a un altre univers, amb les seves pròpies dimensions i lleis físiques. Com si cada forat negre fos la porta d’entrada a un cosmos nou, separat del nostre. Això vol dir que el Big Bang, aquell moment en què tot va començar, podria haver estat el naixement d’un univers dins del col·lapse d’un altre.

Aquesta idea té punts fascinants. Explicaria, per exemple, per què el nostre univers sembla tenir unes condicions tan precises per a l’existència de la matèria i de la vida. Potser només alguns forats negres generen universos “viables”, i nosaltres simplement vivim dins d’un dels que han tingut sort.

Però també hi ha molts límits. No tenim cap manera directa de comprovar-ho. Tot el que passa dins de l’horitzó d’esdeveniments d’un forat negre ens és inaccessible. Només podem especular a partir d’equacions i models. I la major part de la comunitat científica ho considera més un exercici teòric que no pas una teoria demostrada.

Més enllà de la ciència, pensar que vivim dins d’un forat negre ens col·loca davant d’una imatge poderosa: un univers que és, alhora, presó i cuna. Estem atrapats dins d’uns límits invisibles, i alhora som fruit d’un esdeveniment còsmic immens que ens ha donat vida i consciència.

Potser no som dins d’un forat negre, o potser sí. En qualsevol cas, la pregunta ens recorda la fragilitat del nostre coneixement. Encara hi ha molt més que no sabem que el que sabem. I això, lluny de ser un problema, és el que fa apassionant mirar al cel i seguir preguntant-nos.

Vivim dins d’un forat negre? No ho sabem. Però només el fet d’imaginar-ho ja ens connecta amb la immensitat del misteri.