Viatge cap a l’exterior (Article 5): La Xarxa Còsmica

Quan ja hem travessat el nostre sistema solar, el Barri Local d’estrelles, el Grup Local de galàxies i fins i tot el Supercúmul Laniakea, sembla que ja no hi pugui haver res més gran. Però l’univers encara té una sorpresa: les estructures gegantines que uneixen tots aquests supercúmuls en un entramat immens. És el que els científics anomenen la Xarxa Còsmica.

Un univers amb estructura

Durant molt de temps es pensava que, a escala prou gran, l’univers era homogeni i uniforme. Però les grans cartografies de galàxies fetes a partir dels anys 1980 i 1990 van revelar un patró inesperat: les galàxies no estan repartides de manera aleatòria, sinó que es concentren en filaments gegants i murs colossals, deixant al mig buits immensos.

Aquest dibuix recorda una mena de teranyina tridimensional. Els filaments són com carreteres còsmiques on les galàxies i la matèria s’acumulen, mentre que els buits són regions amb molt poca matèria, gairebé deserts de l’univers.

La màxima escala coneguda

La Xarxa Còsmica és l’estructura més gran que coneixem. Cada filament pot tenir centenars de milions d’anys llum de longitud, i els buits poden ser encara més grans. Laniakea, el nostre supercúmul, és només una peça d’aquesta xarxa.

Entre les estructures més impressionants hi ha:

• El Mur d’Hèrcules–Corona Boreal, una de les majors formacions conegudes, amb uns 10.000 milions d’anys llum de llargada.

• El Gran Mur Sloan, descobert el 2003, amb més de 1.000 milions d’anys llum.

• Altres murs i filaments que connecten supercúmuls en una arquitectura inimaginable.

Per què és important?

Aquest patró ens diu que l’univers no és un caos, sinó que té una estructura clara i jeràrquica. La matèria fosca hi juga un paper fonamental: és la seva gravetat la que ha anat teixint aquests filaments, atrapant matèria visible i formant galàxies i cúmuls.

La Xarxa Còsmica és també una prova viva de la història del cosmos: el Big Bang, la inflació, l’expansió i la interacció de la gravetat han deixat aquesta empremta majestuosa que avui podem observar.

El mapa inacabable

Quan contemplem la Xarxa Còsmica, tenim la sensació que ja hem arribat a l’escala màxima. I és cert: avui dia, aquesta és la frontera del coneixement. Però, alhora, ens recorda que encara hi ha preguntes obertes: hi ha estructures més grans que encara no hem detectat? Com evolucionarà aquesta xarxa amb el temps, mentre l’univers continua expandint-se?

La Xarxa Còsmica és el cinquè pas en aquest viatge cap a l’exterior. Des d’un petit planeta fins a la màxima escala de l’univers conegut, hem recorregut capes de realitat que ens mostren com de petit és el nostre lloc, però també com de fascinant és formar part d’aquest immens teixit còsmic.