Viatge cap a l’exterior (Article 4): El Supercúmul Local
Quan ja hem deixat enrere el nostre sistema solar, el veïnat d’estrelles i fins i tot el Grup Local de galàxies, podria semblar que ja hem arribat lluny. Però l’univers sempre té una escala més gran. El nostre Grup Local no està sol: forma part d’una estructura gegantina anomenada Supercúmul Local, també conegut com a Laniakea.
Què és un supercúmul?
Un supercúmul és una agrupació de centenars de milers de galàxies, organitzades en filaments i nuclis, totes lligades per la gravetat a gran escala. No són cúmuls compactes, sinó xarxes immenses que s’estenen centenars de milions d’anys llum.
Laniakea: la nostra gran llar
El nostre supercúmul va rebre el nom de Laniakea el 2014, gràcies a un equip d’astrònoms liderats per Brent Tully. El nom, en hawaià, significa “cel immens” —i no podria ser més apropiat.
Laniakea té un diàmetre d’uns 500 milions d’anys llum i conté aproximadament 100.000 galàxies. El nostre Grup Local és només una petita peça d’aquest trencaclosques colossal.
El centre de gravetat: el Gran Attractor
Laniakea no és estàtic. Les galàxies es mouen dins seu, atrets per un punt en concret: una regió anomenada el Gran Attractor. És una zona d’alta densitat que actua com un centre gravitatori. Tot el nostre supercúmul, inclosa la Via Làctia, es desplaça lentament en la seva direcció.
Per què és important?
Descobrir Laniakea ens ha ajudat a entendre que la nostra galàxia, i fins i tot el nostre Grup Local, són minúsculs dins d’una xarxa còsmica molt més gran. És com descobrir que la teva ciutat no només forma part d’un país, sinó d’un continent immens.
A més, ens dona una idea de la estructura a gran escala de l’univers: una mena de teranyina gegant on les galàxies no es distribueixen de manera uniforme, sinó en filaments, parets i buits enormes.
Una llar dins l’infinit
Pensar que la Via Làctia és només una petita galàxia dins del Grup Local, i que aquest grup és només una petita regió dins de Laniakea, és vertiginós. Però també és una manera d’entendre la nostra posició: formem part d’un cosmos organitzat en capes, des del nostre petit planeta fins a estructures que desafien la nostra imaginació.
El Supercúmul Local és el quart pas en aquest viatge cap a fora. Més enllà de Laniakea, el que ens espera és encara més gran: la xarxa còsmica, on supercúmuls sencers s’entrellacen formant el dibuix més gran de l’univers.
