Raigs gamma: el crit més poderós de l’univers

Si la llum visible és una carícia, els raigs gamma són un crit.
Són la forma més energètica i destructiva de la radiació electromagnètica, la que acompanya els esdeveniments més violents que existeixen.
Quan apareixen, és perquè alguna cosa colossal acaba de passar: una estrella ha esclatat, dos forats negres s’han fusionat o l’univers ha tremolat fins al seu nucli.

La llum més extrema

Els raigs gamma tenen longituds d’ona ínfimes —menys de 0,01 nanòmetres— i energies tan altes que poden travessar gairebé qualsevol cosa.
No hi ha ulls capaços de veure’ls, ni telescopis de terra que puguin detectar-los: l’atmosfera ens protegeix d’ells, absorbint-los abans que arribin al sòl.

Aquesta mateixa protecció és la raó per la qual necessitem telescopis espacials, com el Fermi Gamma-ray Space Telescope, per captar-los.
Allà dalt, fora de l’escut atmosfèric, podem escoltar aquesta llum que no il·lumina, sinó que revela els moments més intensos del cosmos.

Missatges de cataclismes llunyans

Els raigs gamma són generats per processos violents:

• Explosions de supernoves i el naixement d’estrelles de neutrons.

• Col·lisions de forats negres o estrelles compactes.

• Desintegració de partícules subatòmiques en els límits de la física coneguda.

Els anomenats GRB (Gamma-Ray Bursts) —esclats de raigs gamma— són els esdeveniments més energètics mai observats. En uns segons, alliberen més energia que el Sol durant tota la seva vida.
Quan un d’aquests esclats arriba a la Terra, fins i tot després de milers de milions d’anys de viatge, els nostres detectors el noten com una petita sacsejada en el silenci còsmic.

Un rastre de l’origen

A més de ser missatges del present violent de l’univers, els raigs gamma podrien contenir pistes sobre el seu passat remot.
Alguns models proposen que, en els primers instants després del Big Bang, hi va haver una allau d’aquesta radiació, i que petites traces encara podrien quedar atrapades en l’espai intergalàctic.

L’univers en el seu crit més alt

Els raigs gamma no són una amenaça per a nosaltres —l’atmosfera ens protegeix—, però ens recorden que vivim en un univers que no és ni tranquil ni estable.
És un univers que esclata, vibra, s’il·lumina i mor contínuament.
I els raigs gamma en són la seva veu més forta, el crit amb què el cosmos anuncia els seus moments més intensos.

Aquesta llum invisible ens mostra que la bellesa de l’univers no està només en el que veiem, sinó també en el que ens supera completament.