Qui lidera avui la cosmologia?

Quan pensem en grans figures de la ciència, ens venen al cap noms com Newton, Einstein o Hawking. Tots ells han estat referents d’una època, puntals que han marcat un abans i un després. Però, i avui? Qui són els científics que, sense ser tan mediàtics, lideren de debò el coneixement de l’univers?

La cosmologia i l’astrofísica són camps immensos, plens de subdisciplines. No hi ha un únic “número 1”, sinó un mosaic de veus que, des de diferents angles, construeixen el relat actual del cosmos. Aquests són alguns dels noms que avui marquen camí:

James Peebles: el pare de la cosmologia moderna

Guardonat amb el Nobel de Física el 2019, Peebles ha posat els fonaments del que anomenem “model estàndard de la cosmologia”. El seu treball sobre la radiació còsmica de fons, la formació de galàxies i el paper de la matèria fosca ha definit com entenem l’univers. És una veu veterana i respectada, la memòria viva de la cosmologia científica.

Wendy Freedman: el pols de l’univers

Si avui hi ha un debat candent és la famosa “tensió de Hubble”: dues maneres de mesurar l’expansió de l’univers donen resultats diferents. Freedman hi té un paper central, perquè ha dedicat la seva carrera a mesurar la constant de Hubble amb una precisió extraordinària. La seva feina ens recorda que, fins i tot en un univers antic, encara hi ha misteris molt actuals.

Lisa Randall: la mirada més enllà de les dimensions

Professora de Harvard i física teòrica de primer nivell, Randall ha proposat models que connecten la cosmologia amb la física de partícules. Idees com dimensions addicionals o la naturalesa de la matèria fosca són part del seu bagatge. La seva influència demostra que la frontera entre el molt gran i el molt petit és més difusa del que sembla.

Renata Kallosh: l’elegància de la inflació

La inflació còsmica —aquella expansió vertiginosa en els primers instants després del Big Bang— és un dels pilars de la cosmologia moderna. Kallosh ha contribuït a modelar-la des de la supergravetat i la teoria de cordes. El seu treball és tècnic i abstracte, però fonamental per entendre com l’univers va passar del caos inicial a l’ordre actual.

Juan Maldacena: l’holograma de l’univers

Encara que no és cosmòleg en sentit estricte, Maldacena és un dels físics més influents del món. La seva idea del principi hologràfic i la correspondència AdS/CFT han revolucionat la manera com entenem la gravetat i la mecànica quàntica. Per a molts, és un dels candidats més sòlids a passar a la història com a referent d’aquest segle.

El futur, però, ja té nous noms preparats. Risa Wechsler amb les seves simulacions de galàxies, Marcelle Soares-Santos amb l’energia fosca, Chiara Mingarelli amb les ones gravitatòries, Hiranya Peiris amb el fons còsmic… són científics que probablement marcaran la cosmologia de les pròximes dècades.

Potser no esdevindran figures tan universals com Einstein, però tampoc cal. La ciència actual és més coral, més compartida. Ja no hi ha un sol geni que ho canvia tot, sinó una comunitat de ments brillants que, cadascuna des del seu racó, ens acosta a la resposta de les grans preguntes.

I al capdavall, potser això és el més interessant: que la cosmologia, com l’univers mateix, és un mosaic en expansió.