Ones de ràdio: les veus invisibles de l’univers

Si poguéssim escoltar l’univers, el primer que sentiríem serien murmuris de ràdio. Les ones de ràdio són les més llargues i les més antigues companyes de la humanitat en el camp de l’electromagnetisme. Són invisibles, silencioses i omnipresents: travessen murs, núvols, cossos i fins i tot planetes.

Què són les ones de ràdio?

Són vibracions del camp electromagnètic amb longituds d’ona molt grans, que poden anar des d’uns pocs mil·límetres fins a quilòmetres sencers. Això vol dir que una sola ona pot ser més llarga que un camp de futbol, o fins i tot que una ciutat.

Malgrat la seva mida, porten informació: és la base de la ràdio, la televisió, la telefonia i les comunicacions espacials. Quan encenem un receptor, convertim aquestes oscil·lacions invisibles en so o imatge.

L’univers en ràdio

Les ones de ràdio no només vénen de les nostres antenes. L’univers està ple d’elles:

• El Sol emet ràdio durant les seves tempestes.

• Les nebuloses i les galàxies brillen en freqüències de ràdio, revelant el seu gas i la seva estructura magnètica.

• Els púlsars, estrelles de neutrons que giren ràpidament, emeten polsos regulars de ràdio com un far còsmic.

• I fins i tot el mateix Big Bang va deixar una empremta en forma de radiació de fons de microones, molt propera al domini de la ràdio.

Gràcies a aquesta llum invisible, hem pogut cartografiar el cosmos d’una manera completament diferent de la llum visible.

Els grans ulls de la ràdio

Els telescopis òptics miren amb miralls. Els radiotelescopis, en canvi, “escolten”.

• El més gran del món és FAST, a la Xina, amb un diàmetre de 500 metres.

• L’antic Arecibo, a Puerto Rico, va ser durant dècades un símbol d’aquesta escolta universal.

• I el projecte SKA (Square Kilometre Array), en construcció entre Sud-àfrica i Austràlia, serà el més potent de la història.

A través d’ells, podem captar senyals que han viatjat milions d’anys llum. És com sentir un eco d’un passat remot.

La llum més lenta, però també més pacient

Les ones de ràdio són lentes de forma figurada —no perquè viatgin més a poc a poc (totes ho fan a la velocitat de la llum)— sinó perquè la seva mida i freqüència les fan més tranquil·les, més persistents. Travessen obstacles, resisteixen el soroll i ens arriben fins i tot des de racons que la llum visible no pot travessar.

En un món saturat de senyals, potser val la pena recordar que cada emissora, cada wifi, cada so enviat a l’espai forma part del mateix llenguatge que fan servir les galàxies.

Les ones de ràdio són, en el fons, la veu més antiga i més constant de l’univers.