Microones: el murmuri tèrmic de l’univers

Les microones són una mena de pont entre el món tecnològic i el còsmic. Ens escalfen el menjar en segons, però també ens parlen de l’instant més antic que podem observar: el Big Bang. Són, d’alguna manera, la memòria tèrmica de l’univers.

Què són les microones?

Les microones són ones electromagnètiques més curtes que les de ràdio, amb longituds d’ona d’entre 1 mil·límetre i 30 centímetres.
Aquesta mida les fa ideals per transmetre energia i dades sense necessitat de cables: per això serveixen per al wifi, el radar o el forn de microones.

Quan escalfem un plat, en realitat estem fent vibrar les molècules d’aigua gràcies a la freqüència d’aquestes ones. Però el seu paper més fascinant no és a la cuina, sinó al cosmos.

El ressò del Big Bang

L’any 1965, dos enginyers nord-americans, Arno Penzias i Robert Wilson, treballaven amb una antena de comunicacions quan van detectar un soroll constant que no sabien d’on venia. Després de descartar totes les causes possibles —fins i tot els coloms que feien niu dins l’antena—, van descobrir que aquell xiulet suau venia del mateix univers.

El que havien trobat era la radiació de fons de microones: el ressò tèrmic del Big Bang. Una llum emesa uns 380.000 anys després de l’origen de l’univers, quan aquest es va refredar prou perquè la llum pogués viatjar lliurement.

Des de llavors, missions com COBE, WMAP i Planck han mapejat aquesta radiació amb precisió extraordinària, revelant les petites variacions que van donar lloc a les galàxies i estrelles. És com veure el retrat de nadó de l’univers.

Un univers que encara brilla

Encara avui, tot l’univers està impregnat d’aquesta radiació, a una temperatura de 2,7 kelvins (uns -270 °C). Cada vegada que encenem un televisor antic i veiem neu o soroll estàtic, una petita part d’aquell soroll prové d’aquest fons còsmic.

És commovedor pensar-ho: una part del soroll que veiem a la pantalla és literalment la llum més antiga del cosmos.

Entre la quotidianitat i l’eternitat

Les microones connecten dos mons: el de la vida diària i el de la cosmologia més profunda. Ens serveixen per comunicar-nos, cuinar, detectar avions o connectar-nos a internet, però també ens recorden d’on venim.

Darrere de cada transmissor, darrere de cada radar, hi ha la mateixa física que, fa 13.800 milions d’anys, va omplir l’espai amb una llum que encara ens acarona.

Les microones són, en el fons, el record més antic que viatja pel temps.