Llum ultraviolada: el costat ocult del Sol

El Sol no només ens envia llum i escalfor. També ens envia una radiació invisible, més energètica i més impetuosa: la llum ultraviolada.
És una llum que no veiem, però que sentim a la pell, que pot donar vida… o destruir-la.

Què és la llum ultraviolada?

L’ultraviolat (UV) és la llum que hi ha més enllà del violeta visible, amb longituds d’ona d’entre 10 i 400 nanòmetres.
És més energètica que la llum visible, capaç d’alterar molècules i trencar enllaços químics. Per això és alhora fonamental i perillosa.

L’ultraviolat es divideix en tres tipus:

• UV-A: la més suau, arriba fins a la superfície terrestre i ens bronzeja.

• UV-B: més energètica, responsable de les cremades solars i també essencial per a la producció de vitamina D al nostre cos.

• UV-C: la més potent, però per sort és absorbida completament per l’atmosfera.

El paper protector de l’atmosfera

Sense l’atmosfera, la llum ultraviolada ens seria letal.
L’ozó estratosfèric actua com un escut: absorbeix la radiació més perillosa i deixa passar només una fracció segura.
Quan el forat a la capa d’ozó es va començar a ampliar a finals del segle XX, el món va entendre que la vida a la Terra depèn literalment d’una franja invisible de llum i d’un gas escàs suspès a 20 quilòmetres d’alçada.

El Sol jove i violent

Al llarg de la història del nostre planeta, la llum ultraviolada ha estat un agent de canvi.
Els primers organismes van haver d’aprendre a protegir-se’n amb pigments naturals, membranes i, més tard, atmosferes.
Però també va jugar un paper clau en l’origen de la vida: alguns experiments suggereixen que la llum UV podria haver activat les reaccions químiques que van donar lloc a les primeres molècules biològiques.

L’ull invisible de l’astronomia

En l’espai, la llum ultraviolada és una eina poderosa.
Els telescopis UV, com el GALEX o el Hubble (en la seva franja UV), revelen estrelles joves, calentes i plenes d’energia, que brillen amb força en aquestes longituds d’ona.
A través de l’ultraviolat, veiem la natalitat estel·lar de l’univers: zones de gas ionitzat, cúmuls acabats de néixer i galàxies en plena expansió.

La llum que dona i pren

L’ultraviolat és una llum de frontera: la que separa la vida de la destrucció, la llum que pot regenerar o cremar.
Sense ella, no existiria la vitamina D, ni la fotosíntesi com la coneixem. Però sense protecció, la seva energia pot trencar l’ADN i alterar la pell.

Així és l’univers: les mateixes forces que creen també poden destruir.
I la llum ultraviolada n’és un exemple perfecte: una llum invisible que ens recorda que la vida balla sempre sobre un fil d’energia.