L’escala de les ones electromagnètiques: el llenguatge invisible de l’univers

Tot el que veiem, escoltem o percebem a través dels telescopis és, en realitat, llum. Però la llum no és només allò que veuen els nostres ulls: és una petita part d’un espectre immens, conegut com l’espectre electromagnètic. És el llenguatge invisible amb què l’univers ens parla.

Una mateixa naturalesa, diferents formes

Totes les ones electromagnètiques —ja siguin la llum visible, les ones de ràdio, els raigs X o els microones— són essencialment el mateix fenomen: vibracions del camp elèctric i magnètic que viatgen a la velocitat de la llum.
El que les diferencia és la seva longitud d’ona (la distància entre dues crestes) o, dit d’una altra manera, la seva freqüència.

Quan canviem d’una a l’altra, passem per una escala que va des de ones de quilòmetres fins a oscil·lacions microscòpiques.

L’escala de l’espectre electromagnètic

Podríem imaginar aquesta escala com un viatge:

• Ones de ràdio: les més llargues, amb longituds d’ona que poden ser de quilòmetres. Ens permeten escoltar música, parlar per mòbil i observar nebuloses.

• Microones: més curtes, són les que escalfen el nostre menjar… i també les que ens permeten veure la radiació de fons del Big Bang, el primer eco de l’univers.

• Infrarojos: la calor. Tot el que emet calor emet radiació infraroja, invisible als ulls però visible per telescopis com el James Webb, que pot mirar a través de la pols còsmica.

• Llum visible: una franja minúscula, entre 400 i 700 nanòmetres. És la finestra que els nostres ulls han après a veure, perquè és la més abundant que arriba del Sol.

• Ultraviolat: més energètic, és el responsable del bronzejat i de les cremades solars. Els telescopis UV revelen estrelles joves i calentes.

• Raigs X: encara més energètics, travessen la carn i mostren els ossos… o els discos d’acreció al voltant dels forats negres.

• Raigs gamma: les ones més extremes i potents. Són el crit més energètic de l’univers: es produeixen en explosions d’estrelles, col·lisions de forats negres i altres cataclismes còsmics.

Una escala que ho connecta tot

Des de les ones de ràdio que omplen el nostre aire fins als raigs gamma que arriben de galàxies llunyanes, tot és part del mateix espectre. Només canvia la mida de l’ona, com si fos una escala musical infinita.

Els nostres ulls en veuen una sola nota, però els telescopis moderns —com el Webb, Chandra o ALMA— ens deixen “escoltar” tot el concert. I així descobrim que l’univers no només brilla: vibra en totes les freqüències possibles.

Un univers que parla en llum

Pensem-hi un moment: si apaguéssim tots els sentits humans i només deixéssim la llum electromagnètica, l’univers continuaria parlant. Només cal saber escoltar-lo en totes les seves longituds d’ona.