El núvol d’Oort: la frontera invisible del sistema solar

Quan pensem en el sistema solar, solem imaginar els planetes, els seus satèl·lits i, potser, els asteroides del cinturó principal. Però més enllà, molt més enllà de Neptú i del cinturó de Kuiper, hi hauria una regió gairebé mítica: el núvol d’Oort. És la frontera invisible que marca el límit del regne del Sol.

Què és el núvol d’Oort?

El núvol d’Oort és una immensa esfera de cossos gelats que envoltaria el sistema solar. Estaria formada per bilions de petits objectes de gel i roca, restes de la formació primitiva del Sol i dels planetes. Es calcula que s’estén des d’uns 2.000 unitats astronòmiques (UA) fins a més d’una any llum de distància. Per fer-nos una idea: una UA és la distància entre la Terra i el Sol, i Plutó està a només 40 UA.

A diferència del cinturó d’asteroides o del cinturó de Kuiper, mai no hem vist directament el núvol d’Oort. Tot el que en sabem és indirecte, a partir de l’estudi dels cometes de llarg període, aquells que apareixen de sobte al cel i triguen mil·lennis a tornar.

Qui el va proposar i quan?

El concepte va ser proposat el 1950 pel astrònom neerlandès Jan Oort, que donava nom al núvol. Oort es va adonar que molts cometes tenien òrbites molt llargues i molt excentríques, massa inestables per haver-se format dins el sistema solar interior. La millor explicació era que provenien d’una reserva llunyana i esfèrica, més enllà de qualsevol planeta.

Curiosament, un altre astrònom, Ernst Öpik, ja havia suggerit una idea similar el 1932, però va ser Oort qui la va desenvolupar i la va fer entrar en la comunitat científica.

Quines proves en tenim?

Les proves principals són els cometes de llarg període. La seva distribució orbital indica un origen gairebé esfèric i molt distant. Quan alguna estrella passa a prop del sistema solar o quan la mateixa galàxia exerceix la seva gravetat, alguns d’aquests cossos es desplacen i comencen un viatge cap a l’interior, esdevenint cometes visibles.

Encara que no hem pogut fotografiar el núvol d’Oort, els models i les estadístiques encaixen bé amb la seva existència. És una mena d’“hipòtesi forta”: ningú no l’ha vist, però tot apunta que hi és.

Per què és important?

El núvol d’Oort ens recorda que el sistema solar no és un espai tancat, sinó una regió oberta i dinàmica. És la font dels cometes més espectaculars que podem veure des de la Terra, i possiblement també un arxiu congelat dels materials més antics del nostre sistema solar.

A més, marca un límit gairebé poètic: més enllà del núvol d’Oort, ja no som en l’esfera del Sol, sinó en l’espai interstel·lar, compartit amb altres estrelles i altres mons.

La frontera del conegut

Quan pensem en el núvol d’Oort, hem de fer un exercici d’imaginació. No el veurem mai amb els ulls, però sabem que és allà, com un immens magatzem còsmic. És la frontera on el sistema solar es dissol en la galàxia.

Potser algun dia, quan les nostres sondes arribin a aquelles distàncies, el descobrirem de debò. De moment, és un recordatori que encara hi ha racons del nostre propi veïnat còsmic que continuen sent misteri.