Forats blancs: mites o realitat?

Tots hem sentit parlar dels forats negres, aquells monstres còsmics on la gravetat és tan intensa que res no pot escapar-ne. Però hi ha una altra idea, molt menys coneguda i gairebé exòtica: els forats blancs. Què són, i existeixen realment?
En teoria, un forat blanc seria l’oposat exacte d’un forat negre. Si un forat negre és una regió de l’espai que només permet entrar-hi matèria i energia, però mai sortir-ne, un forat blanc seria una regió d’on només pot sortir-ne però on res no pot entrar. Seria com una font còsmica, un brollador d’energia i partícules.
Aquesta idea no sorgeix de la imaginació d’un novel·lista, sinó de les pròpies equacions de la relativitat general d’Einstein. Quan els físics van començar a explorar solucions matemàtiques als forats negres, van veure que, teòricament, també existia la solució simètrica: un objecte que funcionaria a l’inrevés.
Però una cosa és la matemàtica i una altra és la realitat. No s’ha observat mai cap forat blanc. I molts científics pensen que, fins i tot si poguessin existir, serien extremadament inestables i es dissiparien de seguida.
Algunes teories més atrevides han intentat connectar els forats blancs amb altres misteris. Per exemple, hi ha qui ha suggerit que un forat blanc podria ser l’altra cara d’un forat negre: allò que entra per un costat podria sortir per un altre lloc de l’univers, o fins i tot a un altre univers. Aquesta idea s’assembla molt al concepte de forats de cuc, aquells túnels hipotètics que connectarien regions distants de l’espai-temps.
També hi ha qui ha especulat que el Big Bang en si mateix podria ser interpretat com un forat blanc: un esdeveniment des d’on esclata energia i matèria sense que res pugui entrar-hi. És una imatge potent, però de moment no passa de ser una especulació.
La major part de la comunitat científica considera que els forats blancs són una curiositat teòrica, més que no pas una realitat demostrada. Són el reflex d’una idea: si les equacions permeten els forats negres, també permeten els seus oposats. Però que les matemàtiques ho permetin no vol dir que la natura hagi decidit fer-ho realitat.
I tanmateix, hi ha un encant especial en pensar en aquests objectes impossibles. Els forats blancs són un recordatori que la física, a vegades, és capaç de dibuixar mons que encara no hem vist. Potser mai no en trobarem cap. O potser, en algun racó inesperat del cosmos, hi ha un forat blanc deixant escapar la seva llum misteriosa.
Al cap i a la fi, la bellesa de l’univers no està només en el que sabem, sinó també en el que encara ens atrevim a imaginar.


