Els forats de cuc
Què és un forat de cuc (científicament)
-
Són solucions matemàtiques de les equacions de la relativitat general d’Einstein.
-
Connectarien dos punts diferents de l’espai-temps a través d’un “túnel” o “pont d’Einstein–Rosen”.
-
En teoria, permetrien viatges ràpids entre regions llunyanes o fins i tot connexions amb altres universos.
Una mica d’història
-
1935: Einstein i Nathan Rosen proposen el que avui diem pont d’Einstein–Rosen, una solució que connecta dues singularitats de forat negre.
-
1950s: Wheeler encunya el terme wormhole i explora la idea en el context de la gravetat quàntica.
-
1988: Morris i Thorne analitzen la possibilitat de forats de cuc “travesables” (que es podrien creuar sense ser destruït) → però només serien estables si existeix matèria exòtica (amb densitat d’energia negativa).
Què se’n sap avui
-
Matemàticament possibles
-
Les equacions d’Einstein permeten solucions tipus forat de cuc.
-
Però la majoria serien instables: es col·lapsarien immediatament.
-
-
Necessiten “matèria exòtica”
-
Per mantenir-los oberts caldria energia amb propietats estranyes (pressió negativa, densitat d’energia negativa).
-
Aquest tipus de matèria encara no s’ha detectat en quantitats suficients a la natura.
-
-
Cap evidència observacional
-
No s’ha trobat mai un forat de cuc real.
-
Algunes observacions d’objectes compactes s’han arribat a proposar com a candidats, però no hi ha proves sòlides.
-
-
Útils en recerca teòrica
-
S’utilitzen com a banc de proves per a física fonamental (relativitat general, quàntica, energia negativa).
-
També per explorar límits de causalitat, viatges en el temps i paradoxes.
-
Què és ciència i què és ficció
-
Ciència real: són solucions teòriques plausibles dins de la relativitat general.
-
Evidència: no n’hi ha cap.
-
Ciència-ficció: els presenta com a portals estables i controlables, però això no té suport en la física coneguda avui.
En resum
Els forats de cuc són una idea matemàticament viable dins la relativitat, però la natura encara no ens mostra cap indici que existeixin realment. Tot el que es veu a pel·lícules o novel·les (viatges instantanis, universos paral·lels accessibles) és ficció basada en un fonament teòric, però sense cap evidència experimental.
