Pròxima Centauri: la veïna més propera
Quan pensem en les estrelles, gairebé sempre ens semblen llunyanes, intocables, com petites espurnes en un cel immens. Però resulta que tenim una veïna molt especial, una estrella que és la més propera de totes: Pròxima Centauri. El seu nom ja ens ho diu: “pròxima”, la més a prop. I tot i això, és tan lluny que la seva llum triga més de quatre anys a arribar fins a nosaltres. Quatre anys viatjant a la velocitat de la llum, la més ràpida que coneixem.
Pròxima Centauri és una nana vermella, molt més petita i freda que el Sol. A ull nu no la podem veure des de la Terra; cal un telescopi. Tot i així, és part del sistema Alfa Centauri, un trio estel·lar format per dues estrelles brillants (Alfa Centauri A i B) i aquesta tercera companya discreta, amagada però important.
El que la fa fascinant és que al seu voltant hi hem trobat planetes. El més conegut és Pròxima b, descobert el 2016. Té una mida similar a la Terra i es troba en la “zona habitable”, aquella regió on podria existir aigua líquida. Quan va sortir la notícia, molts van somiar que potser hi havia un “nou món” a la cantonada, una segona casa per a la humanitat. Però les coses mai són tan senzilles.
Pròxima Centauri és una estrella activa, amb erupcions solars potents que bombardejen els seus planetes amb radiació. Això fa que la vida, tal com la coneixem, hi tingui molt difícil prosperar. Potser hi ha atmosferes que ho poden protegir, potser no. De moment, només tenim pistes i models teòrics.
Més enllà de la ciència, pensar en Pròxima Centauri ens connecta amb un somni antic: arribar a les estrelles. Si algun dia l’ésser humà s’atreveix a viatjar més enllà del nostre sistema solar, és molt probable que la primera destinació sigui ella. Projectes com Breakthrough Starshot ja imaginen veles solars minúscules enviades a tota velocitat per arribar-hi en unes poques dècades.
Pròxima Centauri ens recorda dues coses alhora: la immensitat i la proximitat. És la més a prop de totes les estrelles, però segueix sent inabastable per a nosaltres. Està aquí mateix, i alhora és inassolible. Potser això resumeix una mica la nostra relació amb l’univers: tan a prop que el podem veure i estudiar, tan lluny que mai acabarem de posseir-lo.
Som a un pas d’una altra estrella, però aquest pas és més gran del que podem imaginar.
