Els Espais Buits

• A gran escala, l’Univers no és homogeni com una sopa uniforme: té una estructura que anomenem xarxa còsmica (cosmic web).

• Aquesta xarxa està feta de:

  • Filaments: enormes concentracions de galàxies i matèria fosca.

  • Cúmuls: nodes on es concentren centenars o milers de galàxies.

  • Buits (cosmic voids): regions immenses on gairebé no hi ha galàxies, amb densitat molt baixa de matèria.

Què ha aportat el James Webb (2024–2025)

El JWST, amb la seva capacitat d’arribar molt lluny (redshift > 10), ha començat a cartografiar buits primitius:

1. Buits molt antics

   • Fins ara només coneixíem buits “recents” (els de l’Univers proper).

   • El JWST ha detectat buits que existien ja quan l’Univers tenia menys d’un 10% de l’edat actual.

   • Això vol dir que fins i tot en èpoques primerenques, la matèria ja s’havia anat redistribuint de manera que algunes zones quedaven gairebé buides.

2. Mida i naturalesa

   • Aquests buits poden tenir centenars de milions d’anys llum de diàmetre.

   • No són “buits absoluts”: hi ha hidrogen difús, matèria fosca molt escampada i potser alguna galàxia petita o poc lluminosa.

   • Però comparat amb els filaments, són zones molt menys denses.

3. Per què són importants

   • Donen informació directa sobre com la gravitació de la matèria fosca ha anat redistribuint l’univers.

   • Permeten comprovar si els models ΛCDM (matèria fosca + energia fosca) reprodueixen bé la velocitat a què es formen aquests buits.

   • Són laboratoris “tranquils”: allà la llum no és absorbida per galàxies massives, i això ajuda a estudiar el gas intergalàctic difús.

Què se’n sap fins ara

• No hi ha evidència que siguin “res misteriós”: són part natural de l’estructura gran de l’Univers.

• Són coherents amb la teoria de creixement de fluctuacions de densitat: la matèria es concentra als filaments, i les zones intermèdies es buiden amb el temps.

• El JWST ha permès veure que aquest procés ja estava en marxa molt aviat, cosa que confirma que la matèria fosca va jugar un paper central en esculpir l’estructura.

En resum

Els espais buits que ha vist el JWST no són buits absoluts, sinó regions còsmiques de baixa densitat dins la xarxa de galàxies. Ens mostren com l’univers s’ha anat organitzant en filaments i buits des de molt d’hora.