Quan pensem en el sistema solar, solem imaginar els planetes, els seus satèl·lits i, potser, els asteroides del cinturó principal. Però més enllà, molt més enllà de Neptú i del cinturó de Kuiper, hi hauria una regió gairebé mítica: el núvol d’Oort. És la frontera …
Quan pensem en grans figures de la ciència, ens venen al cap noms com Newton, Einstein o Hawking. Tots ells han estat referents d’una època, puntals que han marcat un abans i un després. Però, i avui? Qui són els científics que, sense ser tan …
Tots hem sentit parlar dels forats negres, aquells monstres còsmics on la gravetat és tan intensa que res no pot escapar-ne. Però hi ha una altra idea, molt menys coneguda i gairebé exòtica: els forats blancs. Què són, i existeixen realment? En teoria, un forat …
El Big Bang és, avui dia, el model més acceptat per explicar l’origen de l’univers. Segons aquesta teoria, tot el que existeix va començar fa uns 13.800 milions d’anys en un estat d’energia i densitat extrema. Des de llavors, l’univers s’ha anat expandint i refredant …
Quan el telescopi espacial James Webb va començar a enviar imatges el 2022, molts astrònoms van sentir que estaven obrint una finestra directa al passat remot. I no és una metàfora: la llum que veiem de les galàxies llunyanes ha trigat milers de milions d’anys …
Entre les moltes teories sobre l’origen i la naturalesa de l’univers, n’hi ha una que sorprèn i fins i tot incomoda: la idea que tot el nostre cosmos podria estar dins d’un forat negre gegant. Pot sonar com a ciència-ficció, però alguns físics ho han …
Què és un forat de cuc (científicament) Són solucions matemàtiques de les equacions de la relativitat general d’Einstein. Connectarien dos punts diferents de l’espai-temps a través d’un “túnel” o “pont d’Einstein–Rosen”. En teoria, permetrien viatges ràpids entre regions llunyanes o fins i tot connexions amb …
Quan pensem en les estrelles, gairebé sempre ens semblen llunyanes, intocables, com petites espurnes en un cel immens. Però resulta que tenim una veïna molt especial, una estrella que és la més propera de totes: Pròxima Centauri. El seu nom ja ens ho diu: “pròxima”, …
El temps que triga la llum depèn de la distància en aquell moment (canvia amb les òrbites). Valors típics: Lluna: ~1,28 s (promig a 384.400 km). Mart: d’~3 min (a la mínima distància, ~54,6 Mkm) a ~22 min (a la màxima, ~401 Mkm). Promig ~12–13 …
Què és la constant de Hubble És un número clau en cosmologia que indica com de ràpid s’expandeix l’univers avui dia. Es denota habitualment com H0H_0H0 (H “zero”). Relaciona la velocitat a què una galàxia s’allunya de nosaltres amb la seva distància. Llei de Hubble: …
