Universos Paral·lels… on són?

Les teories actuals de la física moderna estableixen que hi han moltes possibilitats de que el nostre univers no sigui l’únic, que només formi part d’una xarxa immensa d’universos que viuen entre nosaltres de manera imperceptible.
Ho anomenen Multivers, i si realment existeixen poden fer variar el nostre enteniment de què i qui som. Realment no hi ha una sola teoria que ho promogui, hi han vàries, però totes coincideixen que és una possibilitat molt real que cada cop anem aplicant més a l’enteniment de tot el que ens envolta.
La mecànica quàntica és un element clau per començar a aplicar aquestes teories, el fet de que tots els objectes puguin ser susceptibles de ser i estar en diferents llocs a la vegada, per molt estrany que ens soni, fa que poguem pensar que la nostra existència no és única, que poden haver clons en altres universos on ens diferencia les diferents medicions i consequències del mateix.
Personalment, pensar que no sóm únics em fa creure que potser la importància dels nostres fets i pensament són relatius, si realment estem vinculats malgrat no accedir-hi, ón són els nostres límits com a individus? on comença i acaba la nostra consciència?
Si, com diuen els científics estudiosos del tema, totes les versions de nosaltres mateixos creiem que el jo autèntic només forma part d’un mateix, aquest vincle té un sentit determinat?
Els Universos paral·lels poden conviure, i ho fan, entre ells, però no tenen perquè ser com el que coneixem. Les variacions dels esdeveniments poden fer que, fins i tot, podem tenir universos on la terra existeixi com a tal, o hagi desaparegut per una pluja de meteorits, o s’hagués glaçat perquè difereix en distància amb el seu sol… o que els dinosaures no haguessin desaparegut del mapa i la nostra existència fós una evolució de signe diferent, o que en un d’aquests múltiples móns fóssim molt més evolucionats que el que coneixem…
Són, per ara, teories. Però a mesura de que el coneixement avança els descobriments ens apropen cada cop més a la nostre millor definició. Si el nostre univers infinit té milions de germans, la insignificància d’un sol pren valor i menysté, al meu parer, la recerca de mans divines que ens han volgut fer-nos especials.