Que bo es un esmorzar amb partícules…

Que bo es un esmorzar amb partícules…

Si hi ha un llibre que realment em va captivar, farà uns quatre anys, va ser un de física divulgativa. Però no de física tradicional sino de mecànica quàntica. Un tema que, fins a les hores, desconeixia del tot però, com sempre, la meva curiositat m’hi va apropar, vaig treure l’ullet per veure de que anava tot allò….

Va ser Sonia Fernández Vidal, Doctora en Òptica i Informació Quàntica per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’autora d’aquell llibre en col·laboració amb el periodista Francesc Miralles, el seu títol “Esmorzar amb partícules”. Una història fictícia que ens ensenya les peculiaritats de la mecànica quàntica per aquells que ens apropem per primera vegada.

El descobriment d’aquell llibre i, per tant, del món d’aquesta teoria física que trenca amb tot el que coneixem em va semblar molt apassionant. Res tenia sentit, o potser sí, res es definitiu ni previsible i desperta tota la imaginació de qui s’endinsa en el seu concepte i funcionament. Quina meravella! Allò no era ciència ficció, es totalment real, les lleis de la mecànica quàntica són tan reals com la de la física a gran escala, la que tots coneixem i acceptem.

Quin gran llibre, vaig pensar! que ben explicat un tema que es inexplicable. Sonia Fernández i Francesc Miralles utilitzen un llenguatge proper i amenitzat amb tantes històries i exemples que, al finalitzar-lo, t’entren granes de saber més, de llegir més -jo l’he llegit tres vegades- i aprofondir amb més llibres i documentals sobre aquest món microscòpic però que ens porta a llocs màgics i inclassificables.

L’experiment de la doble ranura, el del gat de Schrödinger, la decoherència, i un que em va cridar molt l’atenció: l’entrellaçament. Com es possible que això existeixi. Com pot ser que un àtom tingui un doble i que reaccioni d’igual manera encara que estigui a l’altra banda de la galàxia? Com estem, doncs, relacionats amb tot el que ens envolta? Em faig moltes preguntes, si realment tot està connectat, les partícules de l’univers formen part de tot i tots, la matèria fosca que ens envolta i l’energia que ens impulsa fora, tot plegat com es tradueix? el món a petita escala és mou a millions i millions de possibilitats i res és definitiu sense una medició clara, observació per part d’un interessat.

I a gran escala? No se sap, quan es trobi la gran teoria del tot, que uneixi la de la relativitat general i la mecànica quàntica serà el gran descobriment mai aconseguit per l’ésser humà. Tindrem totes les respostes a totes les preguntes. O no… qui sap, això és l’excitant del món de la física moderna, la cosmologia, la quàntica… i sento que gràcies a aquest esmorzar amb partícules que em van deleitar aquests dos excel·lents divulgadors, la meva visió de qui som ha canviat i, realment, m’emociona. Molt.

Comparteix


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


Comparteix
Hide Buttons