Mercuri i Ceres, dos desconeguts… fins ara

Ho he de reconèixer, no sabia res d’aquests dos planetes propers al nostre. Fins que els documentals em posen a prova i m’inspiren a conèixer més del que ens envolta.

De Mercuri sabia, evidentment, de que es el més petit dels planetes “oficials”, el més proper al sol, però la meva sorpresa ha estat que fins i tot pels científics també era un gran desconegut fins fa poc. Precisament la seva proximitat al sol ha fet que no sigui fàcil apropar-se i fer-se visible. Fins que el 2004 es va llençar la sonda Messenger que ens va donar moltes dades d’aquest planeta rogós com, per exemple, la certesa de que el seu tamany no ha estat sempre el mateix. Milions d’anys enrera era considerablement més gran i que fruit de les moltes colisions amb altres asteroids van anar mermant la seva consistència fins l’actual.

Com ho han deduït? Principalment perquè el seu nucli és molt gran respecte a la resta del planeta, cosa ilògica comparant-ho amb altres planetes i cosos espaials. Si el nucli és tan gran, el seu exterior hauria de ser molt superior però no es així, per tant és fàcil comprendre que ha anat perdent capes a mesura que el temps ha anat comptabilitzant xocs amb altres objectes.

També és resaltable com sempre està exposada al sol la mateixa cara. Un podria pensar que la rotació faria escalfar una i altra però no és així, una cara està sempre a 400 graus i la darrera a -170, un lloc on no arriba mai l’exposició solar. Curiós també, que hi ha gel als seus pols, on la temperatura és sempre constant.

D’altra banda tenim Ceres, un planeta nan, un projecte que es va quedar a mitges ja que no complia amb les tres regles per a ser un planeta reconegut per nosaltres. 1. Que sigui esfèric, 2. Orbitar voltant el sol i 3. Que es desprengui de tots els objectes més petits fora del seu estat gravitatori. Aquest tercer no es compleix ja que Ceres està totalment envoltat d’asteroids ja que està situat, precisament, al cinturó que hi ha entre Mart i Jupiter.

Es el cos més gran, de llarg, d’aquest cinturó però el seu radi només fa 473 km, és vàries vegades més petit que la Lluna. Amb tot, Ceres és molt més interessant del que es pensava. La seva estructura és diferent als altres objectes del sistema solar, no coincideixen, en la seva composició. Per exemple, té amoníac, inexistent als altres planetes i cosos propers, i les taques blanques descobertes són sals minerals que fan preveure que té oceans d’aigua líquida al seu interior, molt propers a la superfícies ja que s’han observat ràfegues de vapor d’aigua que s’evaporen ràpidament quedant la sal extesa per la superfície del planeta.

Queda molt per descobrir. No només més enllà dels nostres límits sino de l’entorn més proper. No sabem molt del nostre sistema solar, i això m’ha sorprès. Estem encara a l’esmorzar del dia i manquen encara molts àpats per digerir-ho tot bé.