La nostra identitat… única?

La que ens defineix, qui som, un únic objecte perceptible, la nostra identitat és el més valuós que tenim. O potser és simplement una percepció subjectiva?

Som un simple àtom en un univers excels, però existim i en som conscients. Veiem, sentim, experimentem, sóm una entitat viva d’aquest espai habitable però realment sóm únics i intransferibles? Quan parlem dels multiversos, una teoria prou acceptada per la majoria de físics, quin paper hi juguem en tot això. Cap? o potser més del que sabem i imaginem?

Alguns parlen de que en universos paral·les existim de la mateixa manera que ho fem aquí, amb vides diferents però un jo igual, amb la mateixa estructura física i mental. Tot és possible però costa de creure. Si tenim clons nostres en diferents espais, qui som realment? que ens uneix i què ens separa? Quan morim, què passa amb la resta d’identitats? es un tema que sembla de ciència ficció però deixant anar la imaginació i pensant que pot ser real, que diferents jo existeixin al mateix temps fa que em plantegi qui sóc realment.

Sóc escèptic sobre la vida després de la mort, no crec en la possibilitat divina malgrat m’agradaria pensar que no és definitiu. Les religions han estat el gran mal de la nostra societat, totes, cap escapa a l’intent de control del ser humà com a peó d’unes escriptures que ens han esclavitzat des de temps immemorials. La religió és nefasta pel ser humà però no l’existencialisme de la seva consciència personal.

Veig que sabem tan poc que moltes preguntes quedaran sense resposta durant molt temps, i realment fa ràbia no saber si podrem veure i conèixer el que ens depara el futur. La nostra vida és rica en inquietuds i coneixements, com m’agradaria viure molts anys per anar avançant amb ella, i si existeix una possibilitat de que, fins i tot, després de la mort corporal fóssim conscients del que som i seguir experimentant l’evolució de tot el que ens envolta, seria un regal, aixó sí, diví.

Sí, diuen que existeix més d’un jo. Com m’agradaria creure-ho!