Una mirada enrera. Cosmos. Carl Sagan

M’agrada començar aquest bloc amb la imatge de Carl Sagan a la memòria. I a més perquè he començat a veure de nou, després de molts anys, la seva sèrie Cosmos. Mítica i imprescindible per a tota la meva generació.

Ahir vaig veure el primer episodi, amb més nostalgia que interès científic. Han passat 38 anys d’aquella sèrie documental que ens va fascinar i que, vista avui, manté aquella estètica vintage i un disseny lluny de les tècniques actuals, però amb el mateix interès que captava l’atenció escoltant la veu profonda d’aquell magnífic divulgador com era Sagan.

Va sortir, uns anys després, la sèrie en fascicles i acompanyades del vídeo VHS de tots els capítols. Jo encara els tinc. I segueixo pensant que Carl Sagan va ser el gran artífex de que els misteris de la nostra existència sortissin d’una ombra temuda i feixuga, els llibres densos i dirigits per i a entesos de la matèria però no al públic curiós i sense cap formació prèvia.

Cosmos va ser una fita divulgativa del món de la ciència. Després de tants anys, el nostre coneixement del cosmos ha crescut enormement, i això vol dir que l’interès de la societat per a demanar respostes cada cop es més ben rebuda per la comunitat científica.

Gràcies a Carl Sagan i Ann Druyan, els adolescents de l’època vam descobrir que tot un món de meravelles era al nostre voltant, i que només era el principi d’una llarga llista de descobriments personals i intransferibles.